Si hi ha un peix que sigui protagonista durant aquests mesos de setembre i octubre a les taules dels mallorquins, aquest és la llampuga. Existeixen infinites maneres de preparar-ho i per a gustos els colors. La nostra proposta culinària passa per acompanyar-ho d’un altre dels productes tradicionals de la nostra horta, el pebrot. Sense dilació, a continuació detallam la recepta de llampuga amb pebrots:
Ingredients
Una llampuga d’uns 800 g.
Un pot de tomàtiga
Un pebrot vermell gran
1/2 ceba gran o 1 mitjana sencera
5 dents alls
Oli d’oliva extra
Farina
1/2 got d’aigua
Sal
Pebre
Una llimona
1/2 culleradeta de sucre
2 fulles de llorer
Manera de preparació
Amb la llampuga trossejada en la peixateria, procedim a rentar-la bé i l’eixugam. Passam a trossejar els pebrots bé amb la mà o amb l’ajuda del ganivet. Tallam la ceba en juliana i esclafam els alls.
Una vegada tenim els ingredients preparats, posam una paella al foc amb oli i mentre agafa temperatura, enfarinam la llampuga. Quan l’estigui calent, la fregim fins que estigui daurada i la traiem i escorrem en paper absorbent.
Mentrestant, podem anar preparant la salsa. Per a això buidam l’oli de la mateixa paella on hem fregit la llampuga, deixant tan sols una mica. Afegim els alls i la ceba i els sofregim una mica, afegim els pebrots i deixam que s’escalfin. Posam un polsim de sal perquè s’estovin abans.
Tot seguit, afegim el tomàquet amb les fulles de llorer, posam una mica de sal i de pebre i deixam que es cogui a foc suau fins que els pebrots estiguin suaus. En el cas que espesseixi massa el tomàquet, se li pot anar afegint aigua. Arribats a aquest punt, provam de sal i si notam que està una mica àcid ho corregim amb un pelín de sucre.
Finalment, col·locam la llampuga a una font o a una olla de fang i escampam la salsa per damunt per introduir-la en el forn. Enfornam uns 20 minuts a foc mitjà i llest per a llepar-se els dits!
Recomanacions a hora de comprar i cuinar la llampuga
Com tots els peixos, ha de ser molt fresca i per assegurar-nos hem de comprovar com estan els ulls i revisar la lluentor de la seva pell.
Si només s’usen els lloms en la recepta, es poden reservar els caps i espines sobrants per elaborar brou per utilitzar-ho en altres receptes.
Una vegada s’enfarini la llampuga, convé llevar-li bé l’excedent de farina.
Aquest plat pot menjar-se calent o teb i, com ocorre amb moltes receptes mallorquines, està moltíssim mes bo d’un dia per a un altre una vegada hagi reposat.